Què
tal amics!
En
el món del vi sempre hi ha hagut personatges remarcables, intel.ligents, amb
tenacitat, innovadores, gent senzilla que saben fer les coses bé i que poden
ser admirades i reconegudes.
Entre
aquests personatges recordo a Madame Lily Bollinger.
La
senyora Bollinger va portar durant molts anys les regnes de la reputadíssima
Maison Bollinger, una de les cases de Champagne de més prestigi, i ho va fer
durant una època molt difícil, quan a la II Guerra Mundial, França era ocupada per
l’Alemanya nazi i dia rere dia les seves caves eren “assaltades” per oficials
de la Gestapo
que s’enduien a centenars les caixes de les seves venerables reserves de
champagne.
Ella,
però, va saber superar aquests difícils anys, i amb tenacitat i esforç va
portar el nom de Bollinger a ser considerat un dels millors champagnes d’ara i
sempre.
Però
Mme. Bollinger no només era famosa per la seva gran capacitat de treball i
esforç, sinó que també ho era per ser una persona extremadament intel.ligent,
elegant i amb una ironia i sarcasme gairebé llegendaris.
Quan
ja era una anciana venerable, prop dels 90 anys, la televisió francesa li va
retre un merescut homenatge, i en una part de l’entrevista (memorable, per
cert, un homenatge a l’esforç i dedicació de la gent més senzilla) el
periodista li preguntà:
I
vostè, Mme. Bollinger, quan en veu de champagne?
Mme
Lily li contestà:
Doncs
miri, en prenc una copeta quan estic trista, també, clar, si estic contenta. Si
estic sola en bec una miqueta, si estic acompanyada em sembla que se n’ha de
prendre, com aquell qui diu, gairebé, per obligació. En prenc unes gotes si no
tinc gana, amb els àpats, evidentment bec champagne. Fora d’això ni el toco,
llevat, clar, que tingui set.
Jo
tenia una tieta àvia (la tieta Maria, d’entranyable record), persona de molta
cultura, gran do de gent, i que coneixia (i la coneixia) tothom, que quan es
referia a una persona remarcable per la seva intel.ligència o pels seus fets,
ens deia: en “tal” que n’era de cèlebre!
Doncs
bé, no hi ha dubte que Mme.Lily Bollinger, la gran dama del champagne, n’era
força de “cèlebre”.
Salut
a tots, i que la propera vegada que aixequem una copa, sigui de vi, cava o
champagne, tinguem un petit record per tota aquesta gent que amb el seu esforç
fa possible que en podem gaudir.
P.D.
Per cert el Bollinger és magnífic, si algú el vol provar que m’ho digui.
Fins
a la propera.
Jordi,
el del vi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada